(Move)
Escric de nit quan les consciències dormen
Com a norma, em deformes de la forma que tu vols
Trec la pols als records amb un got del que sigui
Es un vici, com trucar-te quan em sento sol

No soc Jeannete, jo ja se perquè marxes
Ple de merda però un clàssic, com la meva platja
Suo de la corbata del teu “tratje”, sóc “el Notas”
Que t'ha tocat tants cops que ja t'ha enfonsat la flota

Dins la meva copa veig el que m'estic prenent
La Lluna per la NASA, jo aspiro a molt més
Cada 3 mesos, Poker D'Asos, trencant ossos
Incompresos, no falsos, que sota els focus son com els demés

Oh, Faig música per no sentir-me buit
El rap es el Big Bang que m'impulsa a l'infinit
Escric, i escric, i escric
No som amics, però a mi em coneixes si es que entens el que dic

Si, Silenci al llit i el teu cos un pentagrama
Autodidacta, el meu solfeig no esta en venta
Desprès, d'estar, despullada, el desig es desgrana
Estar en calma es recordar com em trenques

En un segon es fon el mon, no hi ha cabró que ho pari
Per que intentar-ho si no podem ni salvar el barri
No son cançons, son nits de vigília
Això no es Sicília, però em deixo el cor per la família

(Kim)
Els malsons, son deliris del teu cap
Si busques la sortida no la trobaràs
Respira, respira, la nit encara es jove
Troba una nova vida i comença a escriure la teva historia

(Alver)
Deixo de ser el d'ahir per ser el de demà
I oblida't de tot que anirem junts de la mà
Des de el barri tio... portant sempre la crema
somiant i volant ben lluny del planeta terra

Deixa't portar per aquest parell d'estrelles
Els astres d'aquest joc per raons molt diverses
Sumes i restes, ets la meva historia
Una derrota més dins la meva memòria

Els carrers estan deserts, inspiro i agafo aire
Et busco per tot arreu per no caure en desastre
No queda rastre d'aquella nit en que vaig caure
Lluny de casa, colocat d'allò que em mata...

El barman em posa mala cara
Diu que no begui mes o haurà de fer-me fora
Marxo esquivant faroles, de vorera a vorera
Em sento be y malament, es com si fos la primera

Copa de la nit, però de veritat... no estic trist
No volia acabar així, però es el destí i
Soc com Sonny pagant el meu peatge
Veient com es fon poc a poc aquella imatge

Ni “tratje” ni “xandal”, jo vesteixo amb rimes
Cansat del que opinen aquelles que em subestimen
I per tots ells tinc un missatge ben clar:
Visc la meva vida i la deixo escrita a l'endemà

(Kim)
Els malsons, son deliris del teu cap
Si busques la sortida no la trobaràs
Respira, respira, la nit encara es jove
Troba una nova vida i comença a escriure la teva historia
Els malsons, son deliris del teu cap
Si busques la sortida no la trobaràs
Respira, respira, la nit encara es jove
Troba una nova vida i comença a escriure la teva historia